18/05/2013

Escolta la tertúlia de Generació Digital amb Francesc Buxeda


Francesc Buxeda al centre.
Avui he participat a la tertúlia de Generació Digital a Catalunya Ràdio.

Hem parlat sobretot de les novetats que ha presentat Google darrerament i sobretot del concepte Google Religion.

He compartit taula amb l'Elizabet Sánchez, Xavi Serrano, Carmen Jané, Albert Miralles i Roger Saló...

Ha estat un plaer!

Pots escoltar la tertúlia clicant el play:


Llegir més »

Francesc Buxeda a Generació Digital aquest dissabte 18 de maig

Dissabte 18, a les 16h. Francesc Buxeda, dircom de Soroll de Fons,  un cop més a la tertúlia del programa Generació Digital de Catalunya Ràdio comentant les novetats que ha presentat Google.

"Generació digital" és originalment un programa de ràdio setmanal dedicat a la cultura i l'entreteniment digital des del 2003.

http://blogs.catradio.cat/generaciodigital
Llegir més »

15/05/2013

Entrevista a JUAN BALAGUER, per FRANCESC BUXEDA I ALIU

Juan Balaguer: “La base de tot és saber comunicar”

Aquest perruquer de Llucena del Cid, a Castelló, va arribar a Barcelona als 14 anys. Amb una habilitat innata a les mans, de tarannà extravertit i excellent comunicador, l’oportunitat de treballar de perruquer el va anar seduint de mica en mica. El seu afany de millorar, conèixer i viatjar per saber què fa la competència l’ha convertit en un dels referents d’aquest sector malgrat la crisi. Gestiona tres perruqueries a Barcelona amb un equip d’una vintena de professionals. 

Quan et converteixes en perruquer? 
Quan vaig començar pensava que la perruqueria era una cosa de gent gran o de gent que pensava diferent que jo. Al primer saló que vaig treballar hi vaig trobar gent jove, amb molta alegria, que s’ho passaven molt bé. Els estranys eren una minoria i passaven desapercebuts. Allà veien les clientes com un global, la seva línia, sortien guapes. Hi vaig posar passió que és el que em faltava. Vaig pujar com l’escuma. 

Vas veure la perruqueria com un fet global… 
Vaig veure que podia ser el meu ofici, que m’agradava. Jo tinc facilitat amb les mans, arreglo tot el que cau en les mans i sobretot pentinats de tècnica. A base de repetir s’aprèn molt. 

Eres molt jove i vas anar a la mili. Quan tornes què passa? 
Vaig arribar a ser gerent de l’empresa del meu cosí, però la mili ho va estroncar tot. Quan vaig tornar tothom m’havia passat al davant. Me’n vaig anar a París tres mesos mendicant en totes les perruqueries a veure on en deixaven mirar, tocar, treballar, vaig tenir una part de sort… Després vaig anar a Itàlia on hi havia un dels meus referents, l’Aldo Coppola, i allà si que hi vaig entrar de ple. I quan vaig tornar em menjava el món. 

I què hi vas veure a fora, a l’estranger? 
Doncs que no ho feien tan diferent, el que passa és que s’havia de comunicar. I jo no comunicava només pentinava. Quan comunicava era per explicar acudits o coses intranscendents, no comunicava el que jo feia. 

Comunicar?  
Quan tu tens una clienta no pots fer-li el que vols, primer li has d’explicar… Els vint minuts que està amb tu si ets mut no te’ls aguantarà. Com a mínim li has de donar informació del que li estàs fent, del que vols fer, del que t’agradaria fer o del que et deixa fer. Quan es comunica els clients no són difícils. Quan no ho fas es poden donar casos com el de la persona se’n va plorant perquè no és el que volia. 

En quin grau es modelable la voluntat del client en relació a la intenció del perruquer? 

De client no n’hi ha cap que es resisteixi quan tu li dius que el deixaràs més guapo. El problema .... Segueix Llegint
Llegir més »

14/05/2013

Soroll de Fons col.labora en la difusió de la APP DIC-DIC

L'empresa gironina Estudi Kalimba ha creat l'aplicació mòbil DIC-DIC de dictats de textos d'ensenyament per a nens de 3 a 12 anys, segons ha informat aquest dimarts l'entitat en un comunicat.

La 'app' inclou dictats, locutats per nens, en quatre llengües - català, castellà, anglès i francès -, i s'estructura per nivells de coneixement amb una configuració fàcil perquè els mateixos menors puguin activar les partides.

El DIC-DIC ha estat desenvolupada per Kalimba juntament amb Perception com a partner tecnològic, i realitzada "amb el propòsit de proveir d'aplicacions educatives de qualitat gràfica, funcional i pedagògica el mercat català i l'internacional".

L'impuls a la difusió del projecte per part de Soroll de Fons ha donat el seu fruït, l'Agència de Notícies Europa Press s'ha fet ressò i ha difós la notícia dins la seva plataforma.

http://www.europapress.es/catalunya/noticia-crean-aplicacion-movil-catalana-dictados-ninos-12-anos-20130514122551.html 

Més info del projecte: http://www.kalimba.cat/kalimba-apps.html
Llegir més »

19/04/2013

Seguiment en viu d'esdeveniments interessants

Soroll de Fons realitza les tasques de gestió de les Xarxes Socials i de Branding al periodista i ara escriptor i recentment premi Josep Pla, Genís Sinca.

La tasca en aquests dies esdevé molt intensa pel fet que ens acostem a Sant Jordi, i les presentacions es van solapant a un ritme exponencial.

 La tasca feixuga però apassionant passa per una correcta gestió de tot el contingut que es produeix durant tots aquests dies, una acurada selecció del mateix, així com una generació de contingut propi, imaginatiu i capaç de seduir al públic.

Una de les tasques portades a terme és la de retransmetre en viu alguna presentació, com per exemple, la que vam fer via Facebook, des de Figueres, on en Genís Sinca presentava el seu llibre, Una família exemplar, el passat 13 d'abril.

El seguiment via Facebook d'un esdeveniment d'aquestes característiques ha de permetre d'una banda acostar als seguidors els titulars més interessants que explica l'escriptor, amb una capacitat de síntesi i de resum, també alguna imatge que doni suport al que s'està explicant, i tot plegat amb una certa regularitat per establir un relat del que s'està portant a terme prou viu i interessant per qui ho segueix des de les Xarxes Socials.
Llegir més »

06/04/2013

Trobem espais per promocionar als nostres clients


La feina de comunicació i promoció que fem a www.sorolldefons.com fa que persones com la Maria Àngels Farreny, fundadora de Natura Respira 3.0 - Escola Europea de Respiració, tinguin espais en els mitjans per poder explicar coses tan interessants com la relació amb la seva filla. Una entrevista a l'ARA CRIATURES molt interesant!

Maria Àngels Farreny “Com menys paraules, millor”

Maria Àngels Farreny és entrenadora personal de respiració, meditació i lideratge i mare de la Míriam, de 35 anys. Viu a Bàscara i va fundar l’Escola Europea de Respiració Natura Respira 3.0, que mostra com una praxi respiratòria adequada millora la gestió de les emocions

FRANCESC ORTEU

El càstig o les prohibicions no serveixen de res.Ami m’ho prohibien tot i vaig sortir molt rebel. Jo no he volgut prohibir res a la meva filla, només l’he volguda avisar dels riscos. Als catorze anys, quan va començar a tenir la menstruació, vam anar-ho a celebrar en un lloc que es diu Flash-Flash i li vaig regalar una capsa de condons. Si us plau, no em facis àvia abans dels quaranta, li vaig dir. I el primer cop que ho va fer va ser a casa, a la meva habitació.

Ho tenies clar.

És el més intel·ligent. Si ho feien a casa jo podia saber amb qui estava i li podia preguntar si realment estava segura que tal noi li interessava. Vaig fer amb ella exactament tot el contrari del que havien fet amb mi els meus pares. Els vaig contradir per sistema.

I passats els anys, com ho veus?

Doncs que vaig educar la Míriam segons el que corresponia a la meva època, de la mateixa manera que els paresemvan educar segons el que corresponia a la seva. També ells van fer-ho tan bé com van saber.Notinc cap retret a fer-los. Així de simple. Tot es va fer bé.

Parla’m més de com vas educar la Míriam. 

Un exemple. La nena era petita, tenia un any i mig, i llavors jo fumava. La nena feia allò típic de voler tocar la cigarreta, així que vaig encendre una espelma i l’hi vaig col·locar davant. La va voler agafar i es va cremar. No es va fer cap cremada però sí que va experimentar que el foc era perillós. I cada cop que veia alguna cosa encesa em deia: mama, pupa. En aquest tema podia estar ben tranquil·la.

Ara els pares som més tous.

No ho pots ser perquè de vegades els nens et desafien. Quan la Míriam tenia quatre anys estava jugant amb una figura que m’havia regalat un amic que després va morir. I jo li deia: no ho toquis, que és una cosa que la mama s’estima molt. Però li va caure de les mans i es va trencar. Així que, sense dir res,em vaig aixecar, vaig anar a buscar la seva nina preferida i la vaig llençar a les escombraries.Zas. I la nena no va plorar. Ni una llàgrima. Ho va entendre molt bé. Vaig parlar el seu llenguatge. Vaig respondre al seu desafiament.

Tens raó.

Als nens ja els pots dir missa, que el que entenen són els fets. Són espavilats i saben si tu faràs o no el que dius. L’única manera d’establir una relació clara amb una criatura és anar sempre de cara, fent sempre el que dius. Per tant,com menys paraules millor. Que vegin els teus actes, predica amb l’exemple, amb l’acció.

Més acció que recordis.

Un cop m’havia mudat per anar al Palau de la Música i la cangur li donava el biberó. La nena havia agafat el mal costum d’escopir la llet i, com que estava enfadada, em va ruixar. Vaig quedar xopa. Llavors vaig agafar el biberó i l’hi vaig abocar per sobre. Quan la nena era més gran, érem en un supermercat i va tenir una rebequeria. Jo me la vaig quedar mirant i em vaig tirar a terra cridant com ella. Va callar de cop.

Carai, ella i tothom en aquell supermercat.

El pare de la nena venia amb nosaltres. Ell tampoc no ho va entendre.Em va dir que estava boja. Però és que els nens, quan els parles en el seu idioma, queden desconcertats.No s’ho esperen.

Què has après de la Míriam?

Moltes coses. Mira, quan era petita i jo coneixia a algú, li acostava la nena. Si ella estirava els bracets, sabia que me’n podia fiar. En canvi, si la nena no volia saber res d’aquella persona, no volia dir que aquella persona fos dolenta, però sí que hi havia alguna cosa que la criatura havia captat. ¿Vols saber si tal persona pot ser un bon soci? Doncs posa-li als braços un nen petit. Ho veuràs de seguida
Llegir més »

03/03/2013

Entrevista a Francesc Buxeda al suplement CRIATURES del diari ARA.

"Amb fills la crisi és més passable"

Francesc Buxeda és periodista i pare del Martí, d'onze anys. És l'autor del llibre Pare Manel, més a prop de la Terra que del Cel (Angle). També és director de Soroll de Fons, una agència de comunicació social mèdia, i 'community manager' de Júlia Otero i Genís Sinca

FRANCESC ORTEU | Actualitzada el 02/03/2013 Diari ARA

Em va costar una mica sentir-me pare. Quan tens un fill tothom et pregunta com et sents i la veritat és que bé, sí, tens un fill, però tampoc no saps gaire què se suposa que has de sentir. I això et fa sentir culpable. La mare sent la criatura integrada en ella mateixa, però un pare necessita temps per integrar aquella persona. 

Cert.
Jo ara em sento com si fos un pare-mare.

Què vols dir? 
Crec que la relació que tinc amb el meu fill ha de ser com la que té amb la seva mare, cadascú des de la seva manera de ser, esclar, però fent exactament les mateixes feines, les mateixes tasques domèstiques. I trobo que quan hi ha una separació aquest bagatge de ser pare-mare t'ajuda.

Has de ser-ho per força.
La mare ha sigut tradicionalment una figura més completa, més rodona. El pare quedava sovint com un complement familiar, per marcar l'autoritat i poca cosa més. Jo sento una preocupació global pel meu fill, i això vol dir afecte i tendresa i estar obert a xerrar de tot.

Què li preocupa? 
Comença a estar en l'etapa en què, de vegades, ja tenen més valor les opinions que vénen de fora que no les que sent a casa. M'esforço perquè tingui la confiança de traslladar-me els seus neguits i intento mantenir diàlegs oberts en tots els temes. I dos d'essencials són el sexe i la mort.

Com en parleu, de la mort? 
És un tema que m'ha condicionat força i intento afrontar-lo com puc, perquè els adults tampoc no el tenim resolt. Procuro que en parlem obertament, sense enganyar, però també evitant informació que ell no pugui digerir. Ara, quan un fill et pregunta directament si ell morirà, què li dius?

No pots dir-li mentides. 
Crec que un nen comença a ser conscient de la mort quan s'adona que també poden morir les persones que el cuiden. Quan et pregunta "La mare es morirà?" o "Tu et moriràs?", què li dius? És llavors quan veus que assimila amb una absoluta profunditat i tristesa què representa morir, què vol dir quedar-se sol. M'ha fet patir veure aquesta tristor en el meu fill, però crec que la conversa li feia bé.

On som abans de néixer? Potser tornem al mateix lloc. 
Si li saps mostrar els teus dubtes sense angoixes, a poc a poc anirà aprenent a conviure amb aquesta realitat. Un altre tema és el sexe. Un dia, quan tenia set anys, em va dir: "Papa, ja sé com surten els nens de la panxa de la mama, però no sé com s'hi fiquen".

I un dia els ho expliques. 
I llavors et diuen  "I tu has fet això amb la mama?" T'ho pregunten amb sorpresa i amb un cert fàstic. "Doncs sí que ho hem fet, perquè ens estimàvem i perquè teníem moltes ganes de tenir algú tan maco com tu". 

També deveu parlar de diners, de la crisi. 
Tenim converses sobre l'economia domèstica que, si les coses anessin més bé, no tindríem. I als onze anys ell pren consciència de la situació i de vegades proposa coses molt entenimentades.

Com els afectarà la crisi? 
Crec que els joves que tenen uns vint o uns vint-i-cinc anys ho tenen més cardat perquè ells han viscut en l'opulència i la crisi els agafa de sorpresa. En canvi, els més petits ja creixen conscients que hi ha dificultats. Ho viuen amb aquesta netedat absoluta, sense prejudicis. Fan que les situacions difícils que es viuen a cada casa siguin més passables.

Quina gran veritat. 
Ara no tenim tanta roba. O aquest anorac ens el passen. O nosaltres el passem als cosins. I això està bé. Compartim més i ells viuen aquests valors. No anem tant al cinema i potser no cal. Tornem a fer la partida de parxís amb els avis, a jugar a cartes un diumenge a la tarda.
Llegir més »

04/02/2013

Escolta la Tertúlia de Generació Digital on hi participo

Aquest dissabte 2 de febrer vaig assistir a la tertúlia del programa Generació Digital de Catalunya Ràdio.

El programa repassa l'actualitat del món digital de la mà de Jordi Sellas.

Pots escoltar la tertúlia d'aquest dissabte:


Llegir més »

01/02/2013

Francesc Buxeda a Generació Digital dissabte 2 de febrer

Aquest dissabte 2 de febrer de 2013, a les 16 h participo a la tertúlia del programa de Catalunya Ràdio, Generació Digital, que condueix Jordi Sellas.



Generació Digital és un programa que parla del món digital des de diversos aspectes. Els agraeixo molt aquesta invitació a una tertúlia amb diversos especialistes de diferents àmbits del món digital.

Si voleu saber els temes que tractarem:

http://blogs.catradio.cat/generaciodigital
Llegir més »

Matins de TV3 entrevista M. Àngels Farreny

ELS MATINS A TV3: Helena García Melero entrevista M. Àngels Farreny, fundadora i responsable de Natura Respira 3.0:


Escola Europea de Respiració Natura Respira 3.0: Escola Europea de Respiració és un projecte social encapçalat per M. Àngels Farreny que innova la professió d’Entrenador de Respiració, Meditació i Lideratge, per a difondre les bondats d'una bona praxis respiratòria i postural en el món de l'educació, l'empresa i l'emprenedoria, i entre els col·lectius amb risc d'exclusió social.

 Veure entrevista:(A partir del minut 29'29")
 

Més info:
http://www.sorolldefons.com/2012/12/nous-temps-noves-solucions-nova.html
Llegir més »